{"id":1044,"date":"2015-12-17T12:33:55","date_gmt":"2015-12-17T12:33:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/the-act-of-creation-as-resistance-imma-merino\/"},"modified":"2016-08-17T21:38:03","modified_gmt":"2016-08-17T19:38:03","slug":"acte-creacio-com-resistencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/acte-creacio-com-resistencia\/","title":{"rendered":"L’acte de creaci\u00f3 com a resist\u00e8ncia
Imma Merino<\/b>"},"content":{"rendered":"[vc_row css=”.vc_custom_1445955483022{margin-top: -2px !important;}”][vc_column][vc_single_image image=”2644″ img_size=”full”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row el_id=”comissarials”][vc_column offset=”vc_col-lg-3 vc_col-md-12″][vc_custom_heading source=”post_title” font_container=”tag:h1|text_align:left” google_fonts=”font_family:Raleway%3A100%2C200%2C300%2Cregular%2C500%2C600%2C700%2C800%2C900|font_style:600%20bold%20regular%3A600%3Anormal” el_class=”text-titolsok”][\/vc_column][vc_column css=”.vc_custom_1447957571008{padding-top: 10px !important;padding-right: 5px !important;}” el_class=”text-content” offset=”vc_col-lg-6 vc_col-md-12″][vc_column_text el_class=”content-text”]Mentre pensava en com escriure aquest text va complir-se, un 6 de novembre, el vint\u00e8 aniversari de la mort de Gilles Deleuze i, per tenir-lo present, vaig veure el v\u00eddeo d’una confer\u00e8ncia que, un dia de mar\u00e7 del 1987, el fil\u00f2sof va fer a La Femis, escola superior d’imatge i so amb seu a Par\u00eds. El t\u00edtol de la confer\u00e8ncia \u00e9s \u201cQu\u00e8 \u00e9s un acte de creaci\u00f3?\u201d, una q\u00fcesti\u00f3 misteriosa que palpita al fons de tot el discurs desplegat aleshores (i sempre recurrent en el seu pensament) per Deleuze fins que, cap al final, es vincula a l’acte de resist\u00e8ncia en qu\u00e8 s’acorden la voluntat de resistir a la mort i la insubmissi\u00f3 al control que, ho va intuir Foucault, s’ha anat estenent fins a caracteritzar la societat actual.<\/p>\n

Deleuze afirma que el control social passa per la comunicaci\u00f3, que propaga una informaci\u00f3 que se’ns vol fer creure. Per contra, el fil\u00f2sof apunta que l’art \u00e9s o b\u00e9 hauria de ser ali\u00e8 a la comunicaci\u00f3. Un acte de creaci\u00f3 sense informaci\u00f3 o, en tot cas, amb una contrainformaci\u00f3: un acte de resist\u00e8ncia en qu\u00e8 la paraula (o una forma) s’eleva a l’aire mentre el seu objecte passa per sota la terra. Un acte que s’escapa al control, un gest irreductible, una forma mutant.<\/p>\n

A l’inici de la confer\u00e8ncia, Deleuze apunta que el fil\u00f2sof elabora conceptes mentre que l’artista ha de donar forma a una idea: l’important \u00e9s tenir-ne una, ni que sigui nom\u00e9s una. Una idea que pot anar-se formant en la repetici\u00f3, per\u00f2 amb variacions, en el curs d’una obra o l\u2019esdevenir d’un proc\u00e9s creatiu. No \u00e9s per a res que un dels conceptes fonamentals de Deleuze, que va elaborar-lo als inicis de la seva filosofia, \u00e9s la repetici\u00f3, per\u00f2 lligada a la difer\u00e8ncia, per pensar m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00f2gica de la identitat, de la idea que, per ser, s’ha de reproduir l’id\u00e8ntic. La repetici\u00f3 es desplega en la difer\u00e8ncia: els \u00e9ssers, les coses, van construint-se, van singularitzant-se en una repetici\u00f3 mutant perqu\u00e8 inclou positivament la difer\u00e8ncia, l’alteritat. \u00c9s un concepte per a l’alliberament del subjecte modern en contra de la submissi\u00f3 a la identitat essencial, fixada per sempre. La vida mateixa com una creaci\u00f3 constant. I tamb\u00e9 \u00e9s un alliberament per l’art perqu\u00e8, en no haver-hi res substantivament original, no hi ha c\u00f2pia i, en qualsevol cas, la repetici\u00f3 no ho \u00e9s del mateix. \u00c9s en la repetici\u00f3 que, de fet, van observant-se les petites difer\u00e8ncies, alteracions, mudances.<\/p>\n

Tanmateix, \u00e9s possible pensar que, en contra del que suposa, el jo contemporani creu singularitzar-se exhibint-se en imatges que, paradoxalment, semblen id\u00e8ntiques fins a configurar el mirall d’una societat homog\u00e8nia. Ho fa a trav\u00e9s de canals de comunicaci\u00f3 amb els quals transmet una informaci\u00f3 d’ell mateix que contribueix al seu control, tant el pol\u00edtic com aquell que el redueix a un subjecte de consum. \u00c9s per aix\u00f2 que, m\u00e9s que mai, l’acte de creaci\u00f3 hauria de ser (o de fet, \u00e9s tal acte si ho \u00e9s) un acte de resist\u00e8ncia que, en contra de l’homogene\u00eftat, expressi o capti alguna cosa no id\u00e8ntica: un gest de difer\u00e8ncia en la repetici\u00f3. \u00c9s una possibilitat que s’entreveu amb les ll\u00e0grimes de diversos donants recollides i cultivades per Edith Medina per descobrir-hi les seves capacitats est\u00e8tiques en la revelaci\u00f3 de formes inesperades; en el relat de Raphael Emine a prop\u00f2sit de la relaci\u00f3 de l’hum\u00e0 amb l’aigua en qu\u00e8 conviuen les t\u00e8cniques arcaiques, lligades a una experi\u00e8ncia m\u00edtica i ritual, amb les industrials; en la recerca de Mireia c. Saladrigues de comportaments no convencionals, de gestos diferents en una societat controlada pel mercat i les institucions; en les cuques de llum (una idea o potser una imatge que, significativament, tamb\u00e9 va usar Pasolini) que, imagina Javier Chozes, apareixen quan s’apaguen els dispositius digitals per il\u00b7luminar la difer\u00e8ncia que, continguda en les xarxes, aquestes fan invisibles: belles hist\u00f2ries que es dilueixen en la multiplicitat id\u00e8ntica; en l’exploraci\u00f3 de Jennis Li Cheng en les difer\u00e8ncies, lligades a la vida i arquitectura dels barris, que encara persisteixen dins de la uniformitzaci\u00f3 creixent del m\u00f3n urb\u00e0 i, per tant, la clonaci\u00f3 de nous espais a les ciutats.<\/p>\n

Mostrar la difer\u00e8ncia dins de la repetici\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un joc formal. \u00c9s un gest fonamental de l’art, la vida com a creaci\u00f3 i un acte de resist\u00e8ncia pol\u00edtica.[\/vc_column_text][vc_row_inner el_id=”ima-comiss” el_class=”imatges-comissarials”][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][vc_column el_class=”fotos-content” offset=”vc_col-lg-3 vc_col-md-12″]

\r\n\t
\t
\r\n\t\t\t\t\t
\r\n\t\t\t\t\t\t\n\n\t<\/i>\n<\/span>\r\n\t\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t\t
abstract\r\n\t\t\t\t<\/div>\r\n\t\t\t<\/div>\r\n\t\t<\/div>
  • \u201cQu\u00e8 \u00e9s un acte de creaci\u00f3?\u201d, una q\u00fcesti\u00f3 misteriosa que palpita al fons de tot el discurs desplegat per Deleuze fins que, cap al final, es vincula a l\u2019acte de resist\u00e8ncia en qu\u00e8 s\u2019acorden la voluntat de resistir a la mort i la insubmissi\u00f3 al control que, ho va intuir Foucault, s\u2019ha anat estenent fins a caracteritzar la societat actual. Deleuze apunta que l\u2019artista ha de donar forma a una idea que pot anar-se formant en la repetici\u00f3, per\u00f2 amb variacions, en el curs d\u2019una obra o l\u2019esdevenir d\u2019un proc\u00e9s creatiu. <\/span>Mostrar la difer\u00e8ncia dins de la repetici\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un joc formal. \u00c9s un gest fonamental de l\u2019art, la vida com a creaci\u00f3 i un acte de resist\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/span><\/span><\/div><\/li>
  • \n
    \n
    \n\t\"\"\n<\/div><\/div><\/div>\n<\/div>\n

    Gilles Deleuze, art contemporani, creaci\u00f3, art, pol\u00edtica, resist\u00e8ncia, mort.<\/span><\/p>\n<\/span><\/div><\/li><\/div><\/div>\r\n\r\n\t\t\t<\/div>[\/vc_column][\/vc_row]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Mentre pensava en com escriure aquest text va complir-se, un 6 de novembre, el vint\u00e8 aniversari de la mort de Gilles Deleuze i, per tenir-lo present, vaig veure el v\u00eddeo d’una confer\u00e8ncia que, un dia de mar\u00e7 del 1987, el fil\u00f2sof va fer a La Femis, escola superior d’imatge i so amb seu a Par\u00eds. El t\u00edtol de la confer\u00e8ncia \u00e9s \u201cQu\u00e8 \u00e9s un acte de creaci\u00f3?\u201d, una q\u00fcesti\u00f3 misteriosa que palpita al fons de tot el discurs desplegat aleshores (i sempre recurrent en el seu pensament) per Deleuze […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2644,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[317],"tags":[60,58,59,57,63,61,62],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1044"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2692,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions\/2692"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2644"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.gr-cultural.com\/catalogue.etac\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}