Centres d’art com a contexts: l’experiència de La Panacée
Franck Bauchard
La Panacée va obrir les portes el juny del 2013. L’antiga Escola Reial de Medicina de Montpeller és avui el resultat d’un llarg historial d’experimentacions científiques. Com a centre d’art, va ser creada per donar resposta a les transformacions de les pràctiques artístiques i culturals, difícilment classificables, sovint, doncs, engloben diferents categories. Aquestes noves divisions són fruit d’investigacions artístiques en els camps de la ciència i la tecnologia.
Els artistes residents a La Panacée procedeixen d’àmbits molt diversos: fotògrafs i cineastes, escriptors i arquitectes, músics i dissenyadors, artistes escènics i escultors. Comparteixen una mateixa voluntat d’oferir noves visions i perspectives que expliquen com les tecnologies i la ciència estan redissenyant l’individu i la societat; d’aquesta manera el centre es converteix en un punt de convergència i en catalitzador per a artistes procedents de diverses disciplines. La idea és reunir per al públic una gran varietat de punts de vista que convergeixin en un futur imaginat de la contemporaneïtat. És per aquest motiu que La Panacée va rebre la denominació de Centre de Cultura Contemporània.
Per mediació de l’ETAC, La Panacée va invitar Javier Chozas, arquitecte interessat en els nous suports artístics, i Mireia c. Saladrigues, una artista de les arts visuals que integra arts escèniques en les seves obres. Les seves respectives pràctiques interdisciplinàries varen trobar de manera natural el seu lloc a La Panacée, així com un públic interessat en les conferències, l’open studio i els tallers. Oferir suport a un artista és multiplicar els contextos en els quals l’acció artística pot ser capturada i posada a debat per diferents tipus d’audiència.
La Panacée va ser dissenyada per donar suport al treball dels artistes i oferir-los dos tipus de col·laboració: producció i residència. Quan pensem en residència el primer que ens ve a la ment és el taller, però les pràctiques evolucionen molt ràpidament. Un gran nombre d’artistes als quals vam oferir producció van venir a La Panacée per treballar en el context de la ciutat. És el cas de la cineasta Christine Boutellier, que va treballar amb investigadors de la Universitat de Montpeller que estudiaven el llenguatge dels SMS i crearen una obra participativa sobre la memòria i la comunicació telefònica. També l’artista americana del locative media, Teri Rueb, va recopilar diferents dades de la ciutat de Montpeller —botàniques, demogràfiques, geogràfiques, de transport— i es va entrevistar amb diversos experts de la ciutat procedents d’un ampli espectre de disciplines; el resultat va ser un mapa dinàmic de la ciutat que va causar gran impacte i en el qual el visitant podia deixar constància del seu recorregut per la ciutat.
El col·lectiu artístic General Instin, que reuneix escriptors i artistes de les arts visuals i de l’street art, va escollir com a lloc de treball un campament militar abandonat dins de la ciutat i en va recrear l’arquitectura en una plataforma web dissenyada per La Panacée. Aquesta residència combinava diferents contextos en un projecte que segueix evolucionant: va començar com a street art en les instal·lacions militars, va seguir amb un text que recuperava l’arquitectura del lloc per la plataforma web Textopoly i, seguidament, es va convertir en una instal·lació per a «Conversacions eclèctiques», l’exposició inaugural de La Panacée. A continuació, es va transformar en perfomance amb l’acció Conversation factory. Oferir suport a un projecte significa acompanyar-lo d’un procés. A partir d’aquest projecte, General Instin es va apropiar de diferents contextos, temporalitats i mitjans dins i fora dels murs de La Panacée i va generar un constant procés de renovació.
«Anatomia de l’autòmat » és la propera exposició de La Panacée, realitzada en col·laboració amb el MAMCO de Ginebra. Està dedicada a la figura de l’autòmat des de la perspectiva mèdica de la relació home-màquina. La Panacée fou, durant segles, una escola de medicina, i aquesta exposició s’exhibirà en el lloc que ocupava antigament el teatre d’anatomia. L’artista mexicà Eric Beltran, actualment en la residència, està treballant amb els arxius de la Universitat de Medicina, punt de partida del seu treball a La Panacée, on artistes crearan perfomances en el conservatori de la facultat de medicina i científics oferiran visites comentades per l’exposició. La superposició d’estrats i els ecos atorgaran sentit a aquesta obra.
Una institució no es fabrica amb materials de construcció; els centres d’art poden crear portes i construir ponts per obrir camps d’investigació i transformar-los en contextos artístics. Crea possibilitats en les quals s’origina l’obra. Els centres d’art ofereixen marcs on es concentra la investigació artística en un diàleg entre espais, conceptes i contextos. Els centres d’art no són menors espais organitzats al voltant de la circulació d’obres d’art, sinó metàfores del seu context on l’art estableix un diàleg amb el seu entorn.
